Ens hem mudat

Canvio de piset . Ara em trobaràs a can wordpress amb el mateix nom i cognom

Viu i llegeix

Un món calidoscòpic: El Quadern Daurat de Doris Lessing

Una novel•la llarga i intenssísima, calidoscòpica, amb alts i baixos, moments de reflexió i moments de passió. No és una lectura lleugera, però a mi m'ha agradat: el seu estil , directe i apassionat, fa que temes densos i punts de vista complicats flueixin de manera molt natural.

Diuen que es un tractat feminista, però no és el feminisme el tema principal. Si hi hagués de trobar un tema , només un, jo parlaria de dignitat humana. Parla dels dret de les dones a fer la vida que vulguin,dels problemes racials, del comunisme i de les dictadures comunistes, de la difícil relació i comunicació pares-fills, de les difícils relacions home-dona, del delicat equilibri emocional de la gent... en definitiva, una visió de com n’és de complicat viure dignament des de tots els punts de vista.

Al llarg de la novel•la , a través dels quaderns, es va desgranant la societat anglesa dels anys 50-60. S'hi barregen moltes històries, aparentment diferents, però que tenen en comú moltes coses

Tot roda al voltant del que escriu i viu la protagonista l'Anna Wulf, escriptora,militant del partit comunista, divorciada, mare d'una filla . El quadern negre té a veure amb l'èxit que ha tingut una de les seves novel•les: els fets reals que la van inspirar, com intenten seduir-la per que cedeixi els drets a la tele o al cine.

El quadern blau es el seu diari, on hi ha tan entrades personals, com anotacions dels fets politics de l'època, somnis...

El quadern vermell, on hi ha tot el que te a veure amb la seva relació amb el partit comunista , la feina, els dubtes, les defenses i atacs, els desenganys... talment una història d'amor.

El quadern groc hi ha fragments i anotacions d'una novel.la amb molts paral•lelismes amb la seva vida (la protagonista també és mare divorciada, amb una amiga comunista, que només té embolics i s'enamora d'homes casats)

I finalment el quadern daurat on s'ajunta tot, ficció i realitat, i es barregen tots els components de la seva vida, analitza la seva personalitat, els seus desequilibris, els seus somnis i tot el que ha viscut.

A traves d'aquest calidoscopi es va forjant la història, i entre mig la vida de l'Anna i la seva amiga Molly, les dues comunistes, divorciades, un fill cadascuna, que defensen aferrissadament la seva llibertat, però estan plenes de dubtes i no acaben de trobar l'equilibri emocional.

M'ha semblat curiòs com descriu les dones "alliberades " de l'època ( nys 50). Tal com veiem el món les dones d'avui fa una mica de riure, però gràcies a les que, com elles, van començar a viure de manera independent dels homes, avui la mentalitat ha canviat radicalment i és molt més oberta en algunes parts de món. En totes les històries presenta un món dual: dones casades desgraciades ( per falta de comunicació i ambició) versus un món de dones independents, enamorades d'homes casats, que també voldrien estar casades i això les fa sentir desgraciades, però tant per tant trien ser lliures. Sembla que no hi pugui haver un equilibri. En quant als homes, ... o estan casats o no estan. Estan casats amb dones boniques, superficials i frígides, però s'enamoren de les dones lliures, intel•ligents i actives...però són incapaços de deixar la dona convencional, la vida convencional ....


Altres coses que diuen per la xarxa del llibre i de l'autora

A en Jordi Romero també li ha agradat

La breu pinzellada d’edicions 62,

Algunes notes sobre Doris Lessing

Per anar estirant el fil d’aquesta escriptora

Un regal per a la meva blogaire invisible: Pinyols d’aubercoc

Benvolguda Eva de les coses petites
Ens veiem embrancades en aquesta petita aventura de blogaires invisibles per mor de l’amic veidedalt, aficionat a montar tanganes veïnals , divertides i entretingudes. Ja ho deia la meva àvia “ més val un veí a la porta que un parent a Mallorca” , està clar que això ho deia de l’Eixample estant, per allò de que els que tens a prop són els que et donen un cop de ma quan ho necessites, i al final els acabes estimant més que a molts parents de sang. Però aquí estem, amb un veí a la porta de dalt que per coses de l’atzar ens presenta als que som al principat i als que sou a les illes. Ens separa una mica de mar blau, però ens uneixen moltes altres coses apart de la llengua comuna: les ganes d’escriure, de mostrar un bocinet de nosaltres mateixes a través de l’hiperespai blogaire, el gust per les coses petites i les ganes d’atrapar la realitat a través de l’objectiu fotogràfic.

Aquests dies de festes nadalenques he fet vacances en un poble de muntanya, on m’ha atrapat una nevada de mig metre i un gripot d’aquells que adoloreixen tots els ossos, així que no he tingut altre remei que seure a la vora del foc, sentint les màquines llevaneus que feinegant sense parar i el renou de la canalla al carrer amb els trineus i els intemporals ninots de neu. Entre son i son, quan el gelocatil feia el seu efecte i m’espavilava una mica, llegia . Vaig llegir un llibre que feia temps que esperava i que el tió beneït va tenir la bondat de cagar-me: els pinyols d’aubercoc de n’Emili Manzano. Amb aquest home comparteixo generació, una hora escurçada de lector cada dijous al canal 33, i també el gust per les coses petites. Havia llegit bones crítiques dels pinyols, però la lectura ha superat les expectatives : per l’ús del llenguatge, plagat de dolces mallorquinades ( si se’m permet l’expressió) i per la manera com et transporta, a través de petits relats, a fer un viatge per la seva memòria , enllaçant vivències, llocs i gent que ha estimat i estima encara a través del record. L’últim relat és el millor, el més trist i el que més m’ha tocat: adéu amb penyores secretes. És el comiat que no acabem de fer mai dels qui hem estimat i portem enganxats al cor ja de per vida. Tot plegat m’ha transportat a la meva pròpia infantesa, als records dels meus avis amb qui vaig passar tants estius, a les històries fosques que tenen totes les famílies, el remenar els calaixos prohibits del despatx de l’avi i trobar-hi peces del passat que han encaixat només després del pas dels anys.

En aquest blog estrenat de fa poc, només hi trobaràs comentaris de llibres que he llegit i la petjada que m’han deixat. I si es tracta de fer un regal, tenint com tens aquest gust per les coses petites , no puc fer altre cosa que regalar-te la recomanació dels pinyols d’aubercoc i esperar que el disfrutis com l’he disfrutat jo.

I per tancar aquest petit present de blogaire invisible, et deixo amb algunes coses petites que vaig atrapar amb l’objectiu de la Nikon estimada, durant uns dies de tardor en un poble mallorquí.

i jo he rebut un regal molt xulo i molt útil vista la meva adicció als llibres. Ha estat en Clint

Ranquing 2008: de lo milloret que he llegit

I per acabar el ranquing 2008, personal, subjectiu i totalment transferible, us deixo amb les joies de la corona, que més que cnc punts, es mereixen 5 diamants

●●●●● Ronda naval sota la boira, Pere Calders

n-éssima relectura.Una col·lecció de personatges posats en un naufragi delirant, una excusa per transmetre una visió de la vida totalment surrealista. L’Olguer Sarsanedes, un home corrent. L’Olga, una bleda de primera. El capità Maurici, un home recte, de principis, com pocs. L’Abdelamar un hipnotitzador misteriós i amb poders, que al final acaba resultant un bon home com tots. L’Arinsal, un jove a ultrança....i tants d’altres

Aquest té post apart

●●●●● Les veus del Pamano, Jaume Cabré

Llibre llargament i efusivament recomanat al QL?. El vaig agafar amb reserves, els llibres tan recomanats fan una mica de basarda...em va agradar tant que te post apart.

Ranquing 2008: m'han agradat molt ( II )

Més dels que m'han agradat molt i que tenen 4 punts
●●●● 84 Charing Cross , Helene Hanff

"Va contra els meus principis comprar un llibre que no he llegit prèviament: és com comprar un vestit sense emprovar-me'l"

Deliciós, irònic i divertit.

Tindrà post particular

●●●● Digues que m ‘estimes encara que sigui mentida, Montserrat Roig

com escrivia aquesta dona!!. La última part hi ha una passejada per la seva Barcelona, que no deixa de ser la Barcelona i els barris de la meva infantesa.

●●●● The remains of the day, Kazuo Ishiguro
L’argument és ben conegut i simple: els records d’un majordom d’una casa senyorial anglesa entre els anys 20 i els anys 50. Acció cap ni una, però es fa un retrat de l’essència i esperit profund de la vella Anglaterra que es digna de barretada.
Aquest té post particular

●●●●Un home de paraula, Imma Monsó

Una història d'amor i el relat d'un dol. La manera com parla de la mort no és tràgica ni fleuma. No idealitza, es permet recordar, enyorar i viure'l en l'absència fins que aconsegueix un enyor sense dolor

●●●● Pinyols d’aubercoc, Emili Manzano

Havia llegit bones crítiques dels pinyols, però la lectura ha superat les expectatives : per l’ús del llenguatge, plagat de dolces mallorquinades ( si se’m permet l’expressió) i per la manera com et transporta, a través de petits relats, a fer un viatge per la seva memòria , enllaçant vivències, llocs i gent que ha estimat i estima encara a través del record

Tindrà un post particular

Ranquing 2008: m'han agradat molt ( I )

Els que m'han agradat molt es mereixen 4 puntets. Aqui en van uns quants.
●●●● En las nubes, Ian McEwan,

Una sèrie d'episodis d'un nen de 10 anys amb una imaginació prodigiosa, evidentment els adults que conviuen amb ell li diuen que sempre viu " en las nubes". Escrit amb la prosa simple i fluida que podria tenir un nen, et fa entrar en l'univers dels nens on absolutament tot és possible, des de fer desaparèixer la família amb un líquid que els fa transparents, fins a posar-se a la pell d'un gat

●●●● Expiación Ian McEwan.

Una altra bona novel·la de Ian McEwan. També és dels escriptors que no cansa de llegir, tot i que gasta un estil que es reconeix, les temàtiques i històries són sempre diferents

●●●● Claus i Lucas Agota Kristoff,

És una història que es va desgranant a trossets. Quan et sembla que entens de que va, tot es capgira i es torna a capgirar. Escrit amb un estil molt directa i senzill, desprèn a través de la veu de tots els personatges un desemparament i una tendresa que a vegades contrasta amb la violència de les accions.

●●●● Petits contes misògins, Patricia Highsmith

Ja l'havia llegit fa més de 20 anys,...i continuen sent una meravella. És una crítica ferotge a la societat de les bones aparences, amb una ironia que clava punyals a tort i a dret. Humor negre en estat pur. Genial.

●●●● Una música constant Vikram Seth

Una història d’amor, si voleu, però més aviat la història d’una malaltia que pot destruir tot el que estimes. I no estic parlant de la malaltia més evident de la Júlia. Parlo de les opressions i els depressions de’n Michael, que no el deixen viure i destrossen el que més estima: la seva relació amb la Júlia i la seva vida com a músic.
Aquest té post apart

●●●● On Chesil Beach Ian McEwan

Una història d'amor marcada per la incapacitat de comunicació. La prosa senzilla i directa que utilitza l'autor el fa molt fàcil de llegir. Per a mi, és una altre obra mestra de Ian McEwan

●●●● El quadern daurat Doris Lessing

Una novel·la llarga i intensíssima, calidoscòpica, amb alts i baixos, moments de reflexió i moments de passió. No és una lectura lleugera, però m'ha agradat l'estil, que és directe i apassionat i fa que temes densos i punts de vista complicats flueixin de manera molt natural. Si hi hagués de trobar un tema , només un, jo parlaria de dignitat humana.

Té un post propi

●●●● Pequeña isla, Andrea Levy

Tendra i dramàtica, enfocada amb un punt d'ironia que la fa divertida i amena i et deixa amb un somriure permanent, tot i les tragèdies que s'hi viuen. El contrast del que esperen i somien els jamaicans amb la dura realitat que es troben a la mare pàtria: el rebuig i despreci per el seu color de pell...ho veuen, ho viuen i no s'ho poden ni creure.

●●●● Jo he servit l rei d'Anglaterra, Bohumil Hrabal

Es llegeix en un tres i no res, a estones és còmic, a estones tràgic, tot ell és molt dolç. Com en Personatges en un paisatge d'infància , la traducció de la Monika Zgustová m'ha agradat molt.

●●●● Caperucita en Manhattan, Carmen Martin Gaite

Una versió de la caputxeta amb final feliç, on el llop és un home estressat que necessita estimar, on l'àvia és una dona que estima la vida i la llibertat, on la caputxeta és una nena desperta, curiosa, amb ganes de viure, fascinada per l'àvia, però amb les pors i els temors de la mare. Quan coneix la Llibertat, marxen les pors i es llença a l'aventura.

Ranquing 2008: m'han agradat ( II )

més llibres que m'han agradat i que es mereixen els tres punts

●●● El curiós incident del gos a mitja nit, Mark Haddon

Si, curiós l'incident i curiós el llibre. Quan va sortir van dir que era literatura juvenil.....bufff, jo trobo que és una història dura per a nens i adolescents. I estic sorpresa dels comentaris que he llegit al QL, en quant a que hi ha qui el troba divertit i irònic. A mi no m'ho ha semblat gens, més aviat m'ha semblat, en alguns moments bastant tràgic.

●●● In the woods, Tana French

Una bona novel·la policíaca, misteri, intriga, enganxa a base de bé. Moltes històries, una dins l'altre, ben conjuminades: un assassinat, una història d'amistat i amor entre companys policies, uns nens desapareguts fa anys i panys, psicòpates... Costa de sospitar qui és l' assassí, ben amagat fins al final.

●●● Quanta, quanta guerra, Mercè Rodoreda

Una història de la guerra on la guerra, pròpiament no hi surt. El regust de la guerra és molt present i t'acaba envaint l'aire de pena i desolació. I és que la prosa de la Rodoreda et lliga a la història i al personatge, té una manera d'explicar les coses molt rodona, no se li escapa res.

●●● Delicioso suicidio en grupo Arto Paasilinna

Una convocatòria de suïcides per acabar amb la vida en companyia. Tan de bo que tots els que pensen en suïcidar-se poguessin tenir una experiència d'aquestes. De ben segur que molts s'hi repensarien en trobar-se acompanyats, acollits i compresos per una família positiva.

Estic pensant en un post de literatura i suïcidis

●●● Anna Karenina , Lev Tolstoi

Relectura conjunta amb una colla del QL?

Se n’han dit dir moltes coses d'aquesta novel·la i no seré jo qui n’afegeixi de noves . Sorprèn la riquesa de vocabulari que em fa adonar de la pobresa del vocabulari habitual que m'envolta, tan en lletra escrita com en paraula escoltada. Sorprèn també la rigidesa i estupidesa de les normes socials de l’època.

●●● Cometas en el cielo, Khaled Hosseini

Una història d'amistat, fidelitat i traïcions,mentides i culpes. No hi ha herois, hi ha pors i ganes de redimir culpes. També la història de la gent d'Afganistan i la constatació de que els sentiments de la gent són universals: la por, l'odi,l'amor, les ganes d'agradar la gent que estimes...

●●● Driving over lemons, Chris Stewart

Una parella d’anglesos compren una casa a Las Alpujarras per montar-hi una granja i viure en el paradís terrenal, però el paradís està mig en ruïnes, no té aigua corrent, ni llum, ni tan sols un camí decent per arribar-hi. La galeria de personatges que hi desfilen és impressionant:tan locals com nouvinguts, el xoc cultural està assegurat acompanyat d’ un reguitzell d’anècdotes molt divertides

Té un post particular