divendres, 31 d’octubre de 2008

Ronda Naval sota la boira és la meva novel·la de capçalera.

Ronda naval sota la boira, és, sens dubte, el meu llibre preferit, el que m'ha fet més pessigolles i m'ha picat l'ullet més vegades al llarg de la lectura. Sempre el tinc a l'abast i de tant en tant l'obro per qualsevol pàgina i en llegeixo un trosset, és un llibre que m'ha acompanyat tota la vida.

Arran de remenar llibres per casa per culpa del QL, fa poc vaig caure en rellegir-lo per n-éssima vegada, i caram, no puc deixar de cridar a qui em vulgui escoltar: malalts i malaltes de llibres, llegiu-lo de dalt a baix, llegiu-ne els agraïments, l'auto-pròleg, les addendes , els comentaris al marge i les notes a peu de pàgina on contínuament fa l’ullet al lector. Tot ell és magnífic. I el pròleg.... el pròleg és tot el que un lector pot esperar d'un autor, retrata tan bé algunes “manies de lector” que sembla que la foto te l’hagin fet a tu.


I com a mania personal, hi puc afegir que no llegeixo mai els pròlegs dels llibres, només els llegeixo si els ha escrit el propi autor. Raó: la que explica en Pere Calders a les primeres línies del seu pròleg del Ronda Naval, que no m’agrada gens que un altre em digui què ( i perquè) m’ha d’agradar del llibre que tinc entre les mans. Potser va ser per això que em vaig enamorar del llibre ( i del autor) quan el vaig llegir per primera vegada ara ja fa una pila d'anys. No recordo d’on el vaig treure ni quan va ser la primera vegada que el vaig llegir. Suposo que va ser als 13 o 14 anys, quan em va agafar la fal·lera de llegir. No ho sé, pero és com si el llibre hagués format part de mi tota la meva vida


L’argument del llibre? Una col·lecció de personatges posats en un naufragi delirant, una excusa per transmetre una visió de la vida totalment surrealista. L’Olguer Sarsanedes, un home corrent. L’Olga, una bleda de primera. El capità Maurici, un home recte, de principis, com pocs. L’Abdelamar un hipnotitzador misteriós i amb poders, que al final acaba resultant un bon home com tots. L’Arinsal, un jove a ultrança....i tants d’altres


Un parell de bocinets que em van agradar més que la resta

"El fet de somriure no ha de fer oblidadís el trenc de plor que tots portem a dins"


"El jove Arinsal era el jove a ultrança que convertia la seva poca edat en militància. Era instructiu d'observar els seus esforços per ofegar la simpatia de qué estava dotat amb un aire doctoral que irritava".

...aquesta frase em va encantar per el que jo vaig tenir de "jove a ultrança", i cada vegada que en detecto un ( o una) m'entendreix el cor i aposto per la victòria de la simpatia.


Una mostra del próleg:" Lector amic, ves amb compte. Aquest llibre t'ha d'agradar per tals i tals raons, que si no es fan accesibles al teu enteniment, serà ben bé per culpa teva"


Una petita mostra del que s’ha dit de Pere Calders a la xarxa, no és primicia, però és interessant

Biografia UAB

Un blogaire


El que va dir ell en el seu moment

cuestionario proust

A El correo catalàn i aTV3


El que n’ha dit la seva fanilia.

El meu avi a TV3

per aqui hi trobareu que diu el seu fill gran, en Joan: "El conte predilecte del meu pare, per mi de llarg, és Ronda naval sota la boira.... I és dels que han tingut menys èxit. No ha tingut èxit, i jo el trobo genial. ......."




1 comentari:

venturapublicworks ha dit...

Sensacional novel·la i magnífic apunt.