divendres, 2 de gener del 2009

Ranquing 2008: m'han agradat ( II )

més llibres que m'han agradat i que es mereixen els tres punts

●●● El curiós incident del gos a mitja nit, Mark Haddon

Si, curiós l'incident i curiós el llibre. Quan va sortir van dir que era literatura juvenil.....bufff, jo trobo que és una història dura per a nens i adolescents. I estic sorpresa dels comentaris que he llegit al QL, en quant a que hi ha qui el troba divertit i irònic. A mi no m'ho ha semblat gens, més aviat m'ha semblat, en alguns moments bastant tràgic.


●●● In the woods, Tana French

Una bona novel·la policíaca, misteri, intriga, enganxa a base de bé. Moltes històries, una dins l'altre, ben conjuminades: un assassinat, una història d'amistat i amor entre companys policies, uns nens desapareguts fa anys i panys, psicòpates... Costa de sospitar qui és l' assassí, ben amagat fins al final.


●●● Quanta, quanta guerra, Mercè Rodoreda

Una història de la guerra on la guerra, pròpiament no hi surt. El regust de la guerra és molt present i t'acaba envaint l'aire de pena i desolació. I és que la prosa de la Rodoreda et lliga a la història i al personatge, té una manera d'explicar les coses molt rodona, no se li escapa res.


●●● Delicioso suicidio en grupo Arto Paasilinna

Una convocatòria de suïcides per acabar amb la vida en companyia. Tan de bo que tots els que pensen en suïcidar-se poguessin tenir una experiència d'aquestes. De ben segur que molts s'hi repensarien en trobar-se acompanyats, acollits i compresos per una família positiva.

Estic pensant en un post de literatura i suïcidis


●●● Anna Karenina , Lev Tolstoi

Relectura conjunta amb una colla del QL?

Se n’han dit dir moltes coses d'aquesta novel·la i no seré jo qui n’afegeixi de noves . Sorprèn la riquesa de vocabulari que em fa adonar de la pobresa del vocabulari habitual que m'envolta, tan en lletra escrita com en paraula escoltada. Sorprèn també la rigidesa i estupidesa de les normes socials de l’època.


●●● Cometas en el cielo, Khaled Hosseini

Una història d'amistat, fidelitat i traïcions,mentides i culpes. No hi ha herois, hi ha pors i ganes de redimir culpes. També la història de la gent d'Afganistan i la constatació de que els sentiments de la gent són universals: la por, l'odi,l'amor, les ganes d'agradar la gent que estimes...


●●● Driving over lemons, Chris Stewart

Una parella d’anglesos compren una casa a Las Alpujarras per montar-hi una granja i viure en el paradís terrenal, però el paradís està mig en ruïnes, no té aigua corrent, ni llum, ni tan sols un camí decent per arribar-hi. La galeria de personatges que hi desfilen és impressionant:tan locals com nouvinguts, el xoc cultural està assegurat acompanyat d’ un reguitzell d’anècdotes molt divertides

Té un post particular