El que resta del dia. Kazuo Ishiguro

Acabo de llegir "the remains of the day", i he quedat “touché !!!”
L'he llegit en anglés , em va arribar a les mans gràcies a un intercanvi de llibres que vem fer amb alguns quellegistes. Aquest forum només fa que donar-me alegries!!!
L’argument, ben conegut i simple: els records d’un majordom d’una casa senyorial anglesa entre els anys 20 i els anys 50. Acció cap ni una, però es fa un retrat de l’essencia i esperit profund de la vella Anglaterra que es digna de barretada.
El retrat del majordom és impagable. L’home te l’ofici tan interioritzat i n’està tan orgullós, que no es permet viure per ell mateix ni un sol moment, el seu únic objectiu a la vida és ser “un gran majordom”, i això compren un grau d’honor i dignitat que en la nostra societat actual es fa difícil d’entendre i podríem fins i tot confondre aquests valors amb submissió a l’amo. Si en algun moment viu una situació que demanaria expressar una punta de sentiments i mostrar la seva part humana, es neguiteja, es posa la cuirassa i actua maquinalment per tal de que res no s’escapi del seu control. Només al cap dels anys quan recorda aquestes situacions, se li planteja una ombra de dubte de que potser podria haver actuat d’una altra manera. Quan hi ha aquest dubte, la única pregunta que es pot fer és si la seva actuació va ser digna i honrosa( i si respectava l’esperit del lordship), i com que la resposta sempre és afirmativa, es reafirma encara més en els seus valors
L’us del llenguatge és sublim, és tan anglès d’esperit!!!, dir les coses sense fer mai afirmacions rotundes, dir sense dir, no dir dient, no encarar mai les preguntes directament....en moltes ocasions m’ha recordat la mítica sèrie de la BBC del Si ministre, en que el secretari permanent donava mil voltes d’una manera subtil i elegant, per no confrontar-se mai al ministre. Està clar que aquí, la relació de poder l’exercia el secretari sobre el ministre i en el llibre el poder és del lordship sobre el majordom, encara que també el majordom també exerceix un poder sobre els servents que te per sota.
Tota la novel•la té l’aire lent i tranquil del “no em deixis mai “, l’anar-te presentant els personatges poc a poc i sense seguir un ordre cronològic, sinó l’ordre de la memòria en que un detall et pot despertar una història

Blogaires que l’han llegit abans que jo
Sala de lectura
Perrolobo
Jamas tendre un blog
Hablando del asunto

Recoi amb el blogspot

Disculpeu, anònims lectors del blog, però no hi ha punyetera manera de controlar la mida de la lletra en aquest coi de blogspot. Algunes entrades són amb lletra apta per a presbites, i d'altres no. Si pogués fer la columna més ampla, que tampoc ni flowers, ja m'agradaria deixar-hi la lletra més gran...,en fi, no hi ha manera

Sta Tecnorepressió, tingues compassió dels teus fervents seguidors ignorants

Un clàssic: Frankenstein

Un llibre més que recomanable. És més, es recomana llegir i rellegir tantes vegades com l’ànima ho demani, perquè, és un relat deliciós i tendre que toca l’ànima humana.

L’argument és ben conegut: la història d’un ser creat en un laboratori, amb un cos d’aparença esgarrifosa, que provoca por i rebuig només mirar-lo. Un ser, però, que és capaç d’estimar i és capaç de despertar afecte a tot aquell qui supera l’horror de la seva imatge. Darrera l’aparença de monstre hi ha una criatura tendra que només ha conegut rebuig i no entén perquè.

S’ha de llegir sense el prejudici de les versions cinematogràfiques, que no tenen res a veure amb l’ànima d’aquesta història. El cinema li ha fet molt de mal a la novel·la, ja que li ha fet perdre aquesta vesant tan humana, molt més humana que molts dels que fugien corrent i el maltractaven en veure'l tan lleig per fora

Relata una vella història de la humanitat: la por a allò que és desconegut i diferent, el rebuig a les aparences. La història de qui, per ser diferent es veu rebutjat i no té la oportunitat de demostrar que és capaç d’estimar i compartir.

És una història trepidant d’emocions, fresca i amb una temàtica totalment actual. Les paraules del monstre poden ser les de qualsevol marginat de la societat.

”M’heu privat de l’alegria sense haver comès cap mal: Arreu on miro veig felicitat de la que jo sóc l’únic que n’està exclós. L’aflicció m’ha convertit en dimoni. Feu-me feliç i tornaré a ser virtuós”

El monstre és dels personatges més tendres de la literatura clàssica.

La traducció de Quim Monzo del text original de 1818(Editorial La Magrana) és magnífica

I amb tants anys a l’esquena poca cosa de nou se’n pot dir, no seré pas jo qui ho faci. Aquí us deixo en companyia de les últimes no-novetats.

El que té de bó la tecnologi i que els drets d’autor hagin caducat és que la xarxa ens regala textos de fa quasi dos-cents anys El text original

El que en diu la nostra amiga Viqui, on no hi falten clàssics ni autors consagrats

Blogaires que fan ressenyes a consciència

Elkraken

blogdelibros

Un blogaire que ha caigut en el mal vici de rellegir-lo,

Sombreroloco

Les veus del Pamano.

Acabat aquest llibre llargament i efusivament recomanat al QL. I...? doncs que estic pensant en fer una ampliació del pedestal on hi tenia el Ronda naval sota la boira de'n Pere Calders, perquè es puguin fer companyia.

La història , com totes les de la guerra i la postguerra, et posa els pels de punta, a vegades mareja perquè no t'atreveixes a imaginar el mal que es van fer tots plegats, emociona de no dir quan t'ho arribes a imaginar.

El que m'ha agradat molt és la manera com s'entortolliguen els personatges i les diferents històries a través de 60 anys d'història. Els personatges van alternant present i futur, paraula i pensament , en un mateixa frase es poden estar barrejant personatges o fets separats una pila d'anys ... Passa per diferents etapes i personatges sense ordre aparent, intercala passions personals, amors i odis, revenges i rancúnies. Deixa anar bocinets d'història, com si deixés entreveure un trosset de poteta, l'amaga, treu el nas , el torna a amagar....i amb tot aquest anar i venir no es perd mai (mai dels mais) el fil, no tens mai cap dubte de qui està parlant i de què està passant. Una pirueta difícil d'aconseguir, però l'aconsegueix amb nota !!

L'he agafat de la biblioteca, i a la última pàgina, allà on l'autor hi diu Matadepera 1996-2003 ( que no m’estranya que hi hagi dedicat tants anys,buahhh una obra mestra no es fa en dos dies!!), hi ha, en llapis, la opinió d'algú que l'ha llegit abans. La copio abans no l'esborrin els de la biblioteca

"maleïts siguin els feixistes i la mare que els va parir a tots! Si en varen arribar fer de mal, si ens en van arribar a fer!! Colla d'assassins , de botxins sense pietat. Quantes morts sobre la seva consciència, quantes famílies destrossades, quant horror, quanta por, quants anys de foscor, de repressió, de tortures, de presons plenes. Quantes malvestats! Pare no els perdonis, perquè sabien el que es feien"
( la cita que obre el llibre és Pare, no els perdonis, que saben què fan. Vladimir Jankélévitch)

Maleïts siguin i que no siguin mai perdonats.

Enllaços que ens parlen de Les Veus
La fitxa de Proa
Alguns blogaires a qui també els hi ha agradat
B de llibres
Bibliosfera
fragments nocturns
L’entrevista
Flux , el blog de Jaume Subirana
Jaume Subirana entrevista a Jaume Cabré