diumenge, 30 de novembre del 2008

El que resta del dia. Kazuo Ishiguro

Acabo de llegir "the remains of the day", i he quedat “touché !!!”
L'he llegit en anglés , em va arribar a les mans gràcies a un intercanvi de llibres que vem fer amb alguns quellegistes. Aquest forum només fa que donar-me alegries!!!
L’argument, ben conegut i simple: els records d’un majordom d’una casa senyorial anglesa entre els anys 20 i els anys 50. Acció cap ni una, però es fa un retrat de l’essencia i esperit profund de la vella Anglaterra que es digna de barretada.
El retrat del majordom és impagable. L’home te l’ofici tan interioritzat i n’està tan orgullós, que no es permet viure per ell mateix ni un sol moment, el seu únic objectiu a la vida és ser “un gran majordom”, i això compren un grau d’honor i dignitat que en la nostra societat actual es fa difícil d’entendre i podríem fins i tot confondre aquests valors amb submissió a l’amo. Si en algun moment viu una situació que demanaria expressar una punta de sentiments i mostrar la seva part humana, es neguiteja, es posa la cuirassa i actua maquinalment per tal de que res no s’escapi del seu control. Només al cap dels anys quan recorda aquestes situacions, se li planteja una ombra de dubte de que potser podria haver actuat d’una altra manera. Quan hi ha aquest dubte, la única pregunta que es pot fer és si la seva actuació va ser digna i honrosa( i si respectava l’esperit del lordship), i com que la resposta sempre és afirmativa, es reafirma encara més en els seus valors
L’us del llenguatge és sublim, és tan anglès d’esperit!!!, dir les coses sense fer mai afirmacions rotundes, dir sense dir, no dir dient, no encarar mai les preguntes directament....en moltes ocasions m’ha recordat la mítica sèrie de la BBC del Si ministre, en que el secretari permanent donava mil voltes d’una manera subtil i elegant, per no confrontar-se mai al ministre. Està clar que aquí, la relació de poder l’exercia el secretari sobre el ministre i en el llibre el poder és del lordship sobre el majordom, encara que també el majordom també exerceix un poder sobre els servents que te per sota.
Tota la novel•la té l’aire lent i tranquil del “no em deixis mai “, l’anar-te presentant els personatges poc a poc i sense seguir un ordre cronològic, sinó l’ordre de la memòria en que un detall et pot despertar una història
Blogaires que l’han llegit abans que jo
Sala de lectura
Perrolobo
Jamas tendre un blog
Hablando del asunto