dissabte, 17 de gener del 2009

Un món calidoscòpic: El Quadern Daurat de Doris Lessing

Una novel•la llarga i intenssísima, calidoscòpica, amb alts i baixos, moments de reflexió i moments de passió. No és una lectura lleugera, però a mi m'ha agradat: el seu estil , directe i apassionat, fa que temes densos i punts de vista complicats flueixin de manera molt natural.

Diuen que es un tractat feminista, però no és el feminisme el tema principal. Si hi hagués de trobar un tema , només un, jo parlaria de dignitat humana. Parla dels dret de les dones a fer la vida que vulguin,dels problemes racials, del comunisme i de les dictadures comunistes, de la difícil relació i comunicació pares-fills, de les difícils relacions home-dona, del delicat equilibri emocional de la gent... en definitiva, una visió de com n’és de complicat viure dignament des de tots els punts de vista.

Al llarg de la novel•la , a través dels quaderns, es va desgranant la societat anglesa dels anys 50-60. S'hi barregen moltes històries, aparentment diferents, però que tenen en comú moltes coses

Tot roda al voltant del que escriu i viu la protagonista l'Anna Wulf, escriptora,militant del partit comunista, divorciada, mare d'una filla . El quadern negre té a veure amb l'èxit que ha tingut una de les seves novel•les: els fets reals que la van inspirar, com intenten seduir-la per que cedeixi els drets a la tele o al cine.

El quadern blau es el seu diari, on hi ha tan entrades personals, com anotacions dels fets politics de l'època, somnis...

El quadern vermell, on hi ha tot el que te a veure amb la seva relació amb el partit comunista , la feina, els dubtes, les defenses i atacs, els desenganys... talment una història d'amor.

El quadern groc hi ha fragments i anotacions d'una novel.la amb molts paral•lelismes amb la seva vida (la protagonista també és mare divorciada, amb una amiga comunista, que només té embolics i s'enamora d'homes casats)

I finalment el quadern daurat on s'ajunta tot, ficció i realitat, i es barregen tots els components de la seva vida, analitza la seva personalitat, els seus desequilibris, els seus somnis i tot el que ha viscut.

A traves d'aquest calidoscopi es va forjant la història, i entre mig la vida de l'Anna i la seva amiga Molly, les dues comunistes, divorciades, un fill cadascuna, que defensen aferrissadament la seva llibertat, però estan plenes de dubtes i no acaben de trobar l'equilibri emocional.

M'ha semblat curiòs com descriu les dones "alliberades " de l'època ( nys 50). Tal com veiem el món les dones d'avui fa una mica de riure, però gràcies a les que, com elles, van començar a viure de manera independent dels homes, avui la mentalitat ha canviat radicalment i és molt més oberta en algunes parts de món. En totes les històries presenta un món dual: dones casades desgraciades ( per falta de comunicació i ambició) versus un món de dones independents, enamorades d'homes casats, que també voldrien estar casades i això les fa sentir desgraciades, però tant per tant trien ser lliures. Sembla que no hi pugui haver un equilibri. En quant als homes, ... o estan casats o no estan. Estan casats amb dones boniques, superficials i frígides, però s'enamoren de les dones lliures, intel•ligents i actives...però són incapaços de deixar la dona convencional, la vida convencional ....


Altres coses que diuen per la xarxa del llibre i de l'autora

A en Jordi Romero també li ha agradat

La breu pinzellada d’edicions 62,

Algunes notes sobre Doris Lessing

Per anar estirant el fil d’aquesta escriptora

3 comentaris:

Anònim ha dit...

hola, navegant, navegant, de casualitat (bé, gràcies a un enllaç), t'he trobat.
M'agrada força llegir, sovint entro al blog MÉS LLIURES , MÉS LLIURES , on parlem de les lectures que anem fent.
Ja et visitaré de tant en tant.
Una abraçada.
Esmeralda

Viu i llegeix ha dit...

hola esmerelada,
gràcies per la visita, t'hauria convidat a un te o a un café, però m'has pillat offline i "només" t'he pogut oferir lectures.
el blog al que et refereixes és http://lacosapublica.blogspot.com/ ?

l'apunto per anar-lo visitant

Anònim ha dit...

Sí, és aquest. és força interessant. I el teu també. Anirem xerrant.