Els que m'han agradat molt es mereixen 4 puntets. Aqui en van uns quants.●●●● En las nubes, Ian McEwan,
Una sèrie d'episodis d'un nen de 10 anys amb una imaginació prodigiosa, evidentment els adults que conviuen amb ell li diuen que sempre viu " en las nubes". Escrit amb la prosa simple i fluida que podria tenir un nen, et fa entrar en l'univers dels nens on absolutament tot és possible, des de fer desaparèixer la família amb un líquid que els fa transparents, fins a posar-se a la pell d'un gat
●●●● Expiación Ian McEwan.
Una altra bona novel·la de Ian McEwan. També és dels escriptors que no cansa de llegir, tot i que gasta un estil que es reconeix, les temàtiques i històries són sempre diferents
●●●● Claus i Lucas Agota Kristoff,
És una història que es va desgranant a trossets. Quan et sembla que entens de que va, tot es capgira i es torna a capgirar. Escrit amb un estil molt directa i senzill, desprèn a través de la veu de tots els personatges un desemparament i una tendresa que a vegades contrasta amb la violència de les accions.
●●●● Petits contes misògins, Patricia Highsmith
Ja l'havia llegit fa més de 20 anys,...i continuen sent una meravella. És una crítica ferotge a la societat de les bones aparences, amb una ironia que clava punyals a tort i a dret. Humor negre en estat pur. Genial.
●●●● Una música constant Vikram Seth
Una història d’amor, si voleu, però més aviat la història d’una malaltia que pot destruir tot el que estimes. I no estic parlant de la malaltia més evident de la Júlia. Parlo de les opressions i els depressions de’n Michael, que no el deixen viure i destrossen el que més estima: la seva relació amb la Júlia i la seva vida com a músic.
Aquest té post apart
Una història d'amor marcada per la incapacitat de comunicació. La prosa senzilla i directa que utilitza l'autor el fa molt fàcil de llegir. Per a mi, és una altre obra mestra de Ian McEwan
●●●● El quadern daurat Doris Lessing
Una novel·la llarga i intensíssima, calidoscòpica, amb alts i baixos, moments de reflexió i moments de passió. No és una lectura lleugera, però m'ha agradat l'estil, que és directe i apassionat i fa que temes densos i punts de vista complicats flueixin de manera molt natural. Si hi hagués de trobar un tema , només un, jo parlaria de dignitat humana.
●●●● Pequeña isla, Andrea Levy
Tendra i dramàtica, enfocada amb un punt d'ironia que la fa divertida i amena i et deixa amb un somriure permanent, tot i les tragèdies que s'hi viuen. El contrast del que esperen i somien els jamaicans amb la dura realitat que es troben a la mare pàtria: el rebuig i despreci per el seu color de pell...ho veuen, ho viuen i no s'ho poden ni creure.
●●●● Jo he servit l rei d'Anglaterra, Bohumil Hrabal
Es llegeix en un tres i no res, a estones és còmic, a estones tràgic, tot ell és molt dolç. Com en Personatges en un paisatge d'infància , la traducció de la Monika Zgustová m'ha agradat molt.
●●●● Caperucita en Manhattan, Carmen Martin Gaite
Una versió de la caputxeta amb final feliç, on el llop és un home estressat que necessita estimar, on l'àvia és una dona que estima la vida i la llibertat, on la caputxeta és una nena desperta, curiosa, amb ganes de viure, fascinada per l'àvia, però amb les pors i els temors de la mare. Quan coneix la Llibertat, marxen les pors i es llença a l'aventura.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada