Ranquing 2008: m'han agradat ( I )

Aqui n'hi ha uns quants llibres que m'han agradat i que es mereixen tres punts

●●● El misteri de l amor, Joan Miquel Oliver

Estranya no, estranyíssima novel·la. Innovadora, surrealista en la línia de l'Oliver. La trama és una mera excusa per colar-hi reflexions i pensaments, desitjos i il·lusions. Alguns trossos és de trencar-se de riure, d'altres, pensaments filosòfics de lo més profund. A mi m'ha agradat, però crec que és només apte per a fans del surrealisme de JM Oliver

●●● La fortuna de Matilda Turpin, Alvaro Pombo

En aquesta novel·la ningú no és el que sembla. A mida que avança la novel·la, els personatges es perfilen en direccions d'antuvi insospitades. Hi ha una fina ironia sobre la "sesuda" filosofia ( ofici del protagonista) i les implicacions que té amb la vida quotidiana i amb les relacions de la gent real de carn i ossos, sentiments i pors. Quantes teories no són pura especulació mental i no serveixen absolutament de res en els moments que la gent del teu voltant ( parella, fills, amics....) et necessita !!!

●●● Contes, John Cheever Contes del Nova York dels anys 40. Els contes, bons, la traducció pèssima

●●● Mr Vertigo, Paul Auster

Les aventures d'un vailet que aprèn a estimar a base de la confiança que rep. Una colla de desarraigats del món es fan de família els uns als altres i creen uns lligams que van molt més enllà de la mort. Amb un estil molt directe ens fa patir i ens fa viure les alegries i les penes del protagonista d'una manera molt viva i brillant. El que em pregunto és, per què no hi ha més levitadors, amb lo fàcil que sembla? Et buides de l'ànima, et deixes evaporar i ja està !!

●●● No em deixis mai, Kazuo Ishiguro

Inquietant. Escrit en primera persona la protagonista va desgranant records de la infantesa sense un ordre cronològic clar. Va empalmant records a partir de petites coses que l'assalten i els va lligant, saltant anys endavant i endarrere,com en realitat recordem les coses. Aquests records de la seva infantesa i joventut ens porten a entreveure que ella i els seus companys d'internat són diferents.

●●● L'abadia de Northanger, Jane Austen

M'ha semblat d'una ironia de lo més fi. Una crítica a la societat de l'època ( 1814 aprox.!!!) als interessos econòmics dels casaments, a les bones aparences....No en sé gaire d'història ni sé gairebé res de la societat de l'època , però m'imagino que devia ser uns novel·la agosarada en el seu moment.

●●● Personatges en un paisatge d'infància, Bohumil Hrabal

Al principi em va costar una mica, però en un moment donat, em va xuclar la narrativa en primera persona de la protagonista, que ens transporta per un somieig de records inconnexos que van amunt i avall de la memòria. Tot plegat té un aire oníric amb tocs irònics i surrealistes, com tots els somnis. Té un final brusc, inesperat i violent que m'ha deixat inquieta.

●●● Fragmentos de interior, Carmen Martin Gaite

Un retrat ben trobat d’una família peculiar, amb els tics típics de les acaballes del franquisme. Aquesta dona se sap posar en l’ànima i els sentiments de la gent, sobretot de les dones, si no, com s’entendrien aquests personatges tan ben dibuixats?

●●● Senyoria, Jaume Cabré

Retrat una mica esperpèntic de la Barcelona de finals del XVIII. La injustícia es barreja amb embolics de faldilles, malentesos, jocs i abusos de poder. Retrat psicològic de gent que sembla molt simple, que només es mouen per el poder i el sexe, o sigui com un culebrot televisiu actual

●●● Gramàtica Parda Juan Garcia Hortelano

Surrealista, esbojarrada, cafre,divertida, crítica, irònica..... No saps si estàs llegint el Mortadelo i Filemón, un guió dels germans Marx o un monòleg del Gila. Et transporta a un món esbojarrat amb una prosa fluida, elaborada i molt intel·ligent. Hi ha una galeria de personatges increïbles, que només amb els noms que gasten ja no saps en quin món vius. I alguns diàlegs són de monument, L’argument és una pura excusa, però tanta cafrada costa d’aguantar les més de 300 pàgines.